1. EXTRACTO del libro: "EL SECRETO DE LA LUZ"

Los druidas íberos

Una amiga me llamó para explicarme que por casualidad había oído en una conversación que alguien hablaba sobre los druidas. Ella sabía del proyecto de la fundación Icaros y que tenía que ver con los druidas por la parte francesa. Se interesó por el contacto y consiguió su teléfono.

Quedamos los dos con el supuesto druida en un bar. Nosotros creíamos que todo lo druida tenía que ver con los celtas y en especial con Francia. Encontrar un druida, llamado Jordi, que hablaba un perfecto catalán fue algo que nos sorprendió. Nos llevó a un parque y allí nos demostró con varias experiencias con árboles que sabía de lo que hablaba que no era un embaucador cualquiera. Él descendía por parte de su madre de la Bretaña francesa, tierra de leyendas y druidas, donde hay restos y conocimientos de los antiguos druidas que vivieron en esa zona y también el Mont Saint Michel. Nos comentó muy por encima que había una persona que había investigado sobre los druidas íberos, se llamaba Ignaci Puig, pintor, escritor y artista polifacético.

Le escribí un e-mail, me contestó invitándome a una conferencia en donde presentaba uno de sus libros: “El país de los Druidas”.

Me sorprendió muchísimo sus informaciones sobre el tema druida. Transcribo un breve resumen de las investigaciones que ha realizado:

“La civilización de los druidas íberos fue una cultura singular que se convirtió en referencia en su época, fue considerada la segunda Heliópolis, originada primordialmente en los bosques del Pirineo y Pre-Pirineo en torno a la Diosa Pirene, la diosa conocida cómo la de los 1001 nombres.

Fueron especialmente sabios y herméticos, acudían peregrinos de todas las partes del continente europeo para aprender de su particular Escuela de Misterios, cultivaron un “arte mágico” catalogado por la Unesco como patrimonio de la humanidad, fueron grandes arquitectos de cromlechs, dólmenes y menhires, conociendo la “Alta Magia” o “Alquimia Natural” de la naturaleza”.

“La civilización constituida por el druidismo mediterráneo íbero, iba desde Narbona, pasando por Cataluña, hasta Valencia y Murcia siguiendo el arco mediterráneo, conviviendo en paz y armonía con los celtas y celtíberos del resto del territorio.”

“Este iberismo proviene esencialmente de la fusión de tres culturas que se unificaron sinérgicamente: la cultura del druidismo prehistórico indígena (con raíces en la Atlántida), la de un concreto pueblo indoeuropeo proveniente del Tíbet con conocimientos del reino de Shambala y la venida de personalidades y población de Egipto conocedores de los secretos herméticos. Estos tres ingredientes mágicos, hicieron de la cultura íbera un foco de conocimientos en todo el mediterráneo. Los griegos, los fenicios y los romanos establecieron embajadas-poblados de cortesía”

“Los druidas íberos consideraban a los árboles como sus hermanos. Se comunicaban con ellos a la vez que les enseñaban a canalizar la energía telúrica y la cosmogónica. Tenían un concepto mágico de la naturaleza, cultivaron los bosques con la ayuda de los grandes megalitos erigidos en zonas sagradas de contacto telúrico-cósmico”.

“Después, siguiendo el nexo de unión arcano, a lo largo del tiempo despuntaron los eremitas, los contactados Ramon Llull o Arnau de Vilanova, los cátaros, los sutiles trovadores de Oc, los cabalistas herméticos de la Girona eterna, los esoteristas escritores como Joanot Martorell o el iniciatico Sirvent (Cervantes), las brujas y magos alquimistas medievales que dejaron huella, las mujeres medicinales (Trementinaires) después, y finalmente los pintores iniciáticos del siglo XX, todos ellos siguieron manteniendo parte de los secretos druidas hasta nuestros días, donde necesitamos recuperar ahora lo que fuimos, para no perder del todo las raíces que nos hicieron muy especiales, y así para que el árbol magno siga creciendo.”

“La pérdida de este mundo mágico de integración en la Naturaleza, y de la escritura sagrada heredada de los dioses, el idioma rúnico o ibérico catalán, fue a partir del 218 aC, cuando tiene lugar la invasión cruenta por mar de las legiones imperiales de Roma que conquistaron la Tierra de (.....)

Para leer más ver Vista Previa de "El Secreto de la luz"

2. INTRODUCCIÓ d'Ignasi Puig

(al fascinant món del Druidisme Ibèric i la religió arcana de la NATURA)

Fins avui gairebé es desconeixia que a Catalunya haguessin existit els Druides (els iniciats hermetistes de la Natura Sagrada), i encara més que aquests fossin Druides Catalans o Druides Íbers amb una cultura inédita fins ara i diferenciada de les altres veïnes (i tothom fins avui parlava de druides cèltics per interpretar les restes d´aquesta important cultura nostra ibera-catalana, i era i és un greu error que cal subsanar).

S´explicava fins avui, que els druides de la peninsula ibèrica eren tots "celtes", i s´explicaven nostres costums i rituals segons se sap avui del celtisme irlandès o centroeuropeu, siguent un contrasentit, perque la península no és diu cèltica precisament, sinó "península IBÈRICA".

I, certament, existia fins avui una gran ignorància o, el que penso, la maniobra d´ocultar la veritat, i no tenir que reconèixer que els íbers van ser més gran cultura, la que feia més nosa a l´imperi romà de fa dos milenis i per això va ser la primera en ser extirpada, i alhora deixant "anar fent" als celtes del mateix territori peninsular que no posseien els autèntic secrets de la Natura.

Els íbers catalans, van ser l´autèntica cultura magna de la península ibèrica que s´afincaren per propia elecció a la mediterrània (descendents de la cultura prehistòrica indigena) sense voler ocupar cap altre territori perque aquesta ja era la Terra Blanca, i que és aquest moment important de la nostra evolució com a cultura irrepetible, l´origen mateix dels Països Catalans, i on rau la Tradició fonda que arriba fins als nostres dies.

Poble Català, protohistòric i prehistòric endemés, que va ser independent de la resta de la peninsula i d´altres territoris europeus, i afegidament marcant la pauta des de llavors arreu, de forma exotérica però també esotèricament, com s´explica en els llibres editats per Ed. ÈPIC sobre aquestes temàtiques.

Costums i iniciàtica íbera o catalana, molt diferent a la cèltica o atlàntica preferentment (on aquesta, la celta, es compartia a tota Europa per un igual i que la feia poc diferenciada d´un territori a l´altre, de poca volada a la península per ser més un refregit que el contrari).

Forta petja la ibèrica, que va donar peu en la frontera natural d´aquests dos mons ben diferenciats, a una altre cultura intermitja alhora amb identitat propia (la suma d´ambdues), i que no disposava de mar: la celtibèrica.

I ara pregunto..., d´aquesta Cultura de Referència, es va perdre el fil del coneixement iniciàtic i per tant la visió holística-màgica ancestral amb la derrota en el segle II a.C. front als romans (en la II guerra Púnica i primera d´ordre europeu), i per tant la imposició per part dels colonitzadors d´un món materialista-urbanitzador que es regia per la violència i el diner, oblidant el Bosc Originari?. No.

Després, seguint el nexe d´unió a l´origen arcà, al llarg del temps van despuntar els eremites, els contactats Ramon Llull o Arnau de Vilanova, els reivindicadors càtars, els subtils trobadors d´Oc, els cabalistes hermètics de la Girona eterna, els esoteristes escriptors com Joanot Martorell o l´iniciàtic Sirvent (Cervantes), les bruixes i mags alquimistes medievals que van deixar petja, les dones remeires (Trementinaires) després, i finalment els pintors iniciàtics del segle XX; tots ells van seguir mantenint part dels secrets Druides fins els nostres redescobridors dies, on ens cal recuperar ara el que vam ser, per no perdre del tot les arrels que ens van fer molt especials, i així perque l´arbre magne segueixi creixent.


Coneix l´esoterisme i el més ocult dels pintors més renombrats del nostre temps?.

Dins de la seva obra plàstica, per mediumnitat donada o per coneixements conscients i sinèrgics, els artistes plàstics ens fan la revel.lació del món principal que mou el druidisme arcà, i ens il.lustra la seva cosmogonia de forma catàrtica i revel.ladora.

Per això l´interés d´Ignasi Puig per fer monografies de pintors i escultors esotèrics que fins ara ningú els havia abordat des d´un altre punt de vista (els crítics d´art actuals no són esoteristes malauradament, i res ens poden aportar del costat màgic d´aquests protagonistes que ens passa desapercebut), on la visió hermètica que tingueren ens explica l´epicentre de la seva creativitat, i per així poder endemés desxifrar l´Enigma Català que va restar ocult per a millor dia (i és per avui).

Per tant, us suggerim que de la mà d´Ignasi Puig, entreu en el fascinant món de l´hermètic, ocultista i esotèric, per mitjà dels seus llibres inèdits que desesoteritzen el misteri de la Terra de les Hespèrides.


ELS DRUIDES CATALANS

A efectes pràctics la nostra cultura catalana oficialment avui no vol anar més enllà de reconèixer uns 1000 anys d´història (i bona prova la tenim al MNAC on s´ensenya l´art català per antonomasia des del romànic fins avui, tot posicionant-nos som refregits de la cultura romana potser, i no és cert).

Quins són els veritables origens del nostre Art Principal, el neixement real de la nació catalana que això comporta (i quin el tarannà evidentment anterior al món romà, a l´italià estranger, volgudament exterminador i letal que aquí la va arrassar)?

Ningú fins el moment, veritablement ha parlat dels Druides Catalans, dels Druides Ibers, dels coneixedors iniciats que van viure a casa nostra i que tenien contacte directe amb les divinitats de la Natura (en un context clarament diferenciat del celtisme que hom coneix i encara es refregeix sempre el mateix, i no és allò) i les del Cèl llunyà (la germana supercivilització).

Els nostres antecesors més importants van ser els Druides mediterranis de la península ibèrica, els màxims representants de la "religió" dels boscos en la integració en la Dea Natura o Mare Terra Pirene, on ells dominaven els seus coneixements secrets, tot cultivant la pau i l´harmonia que eren l´epicentre de la cultura que feia llavors de Catalunya un territori únic que arreu era conegut com una Quimera Mitològica, i que encara avui s´irradia en les Ones de Forma ritualitzades i que aquells savis conrearen, donant vida a la base dels nostres arquetips actuals, donant peu a l´univers i referència esotèrica de la nostra Tradició (avui dita tradició "popular"), on la sardana o ball rodó ens fa recordar els aplecs druides entorn al calder sagrat de l´oracle (en la transmutació griàlica-telúrica també de l´entorn en catarsi potenciada al ritual); tanmateix per l´estiu les festes de Sant Joan o de la Llum de Lug solsticiars eren la màxima festivitat sagrada del Sol que tot ho clarifica de clarividència i revel.lació dels secrets, i ensems, en aquest fil de la història tenim el veritable futur d´or que encara ens cal recuperar com autèntic poble sobirà del seu destí que vam ser i hem de ser (vençuts de moment com a nació-estat-país, en el 218 a.C, i al 1714 d.C.), i que cal despertar de la inèrcia on ens han ficat altres sense decidir-ho així exactament nosaltres.

Totes les cultures milenàries han recuperat els seus origens, en els darrers anys: la maia, la inca, i un llarg etcètera.... i qui coneix la seva arrel autèntica, es revivifica i resurgeix definitivament arreu, ensems ara toca recuperar la Tradició Catalana Druida.

Els Druides Catalans dominaven l´Alquimia Natural (precedent de l´Alquímia Metàl.lica medieval), sabien el nom de la jerarquia celest, i els secrets del rei del món, i moltes altres qüestions que cal compartir ara....


ELS DRUIDES ÍBERS

En la protohistòria, i d´abans del segle II (a.C.--- d´abans de Crist---), per tant, i com a civilització Druida Catalana-Ibera, existia Catalunya com a cultura, com a país, com a Nació-Estat també (malgrat no era en cap lloc la frontera material, perque el món druida no en diferenciava).

La Natura no es parcel.lava llavors, però era implicit i explicit pel tarannà del mateix territori que aplegava des de Narbona fins a Murcia, el conegut "Arc Mediterrà" del món ibèric, els "Països Catalans" originaris, clarament diferenciat al territori celta que hi havia a la resta de la península ibèrica (i que causalment no es diu cèltica, com dic), tanmateix era la cultura més important en tots els aspectes, i la que també feia més nosa a l´imperi dels césars, puix contràriament als celtes, els íbers druides també com a lliurepensadors parlaven de política i de tot l´humà i de l´invisible com a norma de profunda coherència (l´exterior també interacciona a l´interior, i a l´inrevés) i per així poder donar la màxima ajuda al poble per comprendre la visió real del món, visible i invisible que s´interconnecten, a tots els neòfits que els hi ho solicitaven.

Malgrat les guerres i l´expoli sofert durant milenis dels foranis, malgrat l´oblid o la destrucció dels propis nadius, encara conserva Catalunya un important llegat artístic i monumental que ens apropa al món del Druidisme Principal.

Malgrat que encara, oficialment, per la ignorància i per la desidia, no s´ha fet cap inventari dels megalits Druides (i caldria fer-lo urgentment per evitar llur desaparició definitiva); avui ens cal destacar encara en el mateix indret on aquests van ser activats pel ritual ancestre, dolmens i mehirs arreu del nostre territori sagrat i esèncialment tel.lúric (principalment en la part nord del país), aptes per seguir practicant el druidisme que d´antuvi es conreà i així accedir a l´Arxiu Holístic en ells atresorats en el pla subtil.

Car també tenim esperant-nos al territori català, de fa més de dos milenis: crómlechs perfectament conservats, així com megalits especials com la Pedra Oscil.lant (Baix Empordà) de major tamany de tota Europa, i túmuls d´iniciació, coves artificials, pobles subterranis, i altres elements que ens van ser llegats per evitar perdre el contacte amb la Dama Blanca (la Dona Natura, o la dels 1001 noms), àdhuc gorgues d´encanteri, importants Santuaris megalítics dedicats a la Deesa Natura, els especials indrets de l´Oracle, les singulars casetes de pedra dedicades a Lug, els fogars de les Ondines, tanmateix restes de palafits, esgrafiats i pintures sagrades sobre pedres arcanes i alhora en balmes i grutes, les nombroses pedres de libació, etc.

Indrets sagrats, chakras terrestres o "Bons Llocs" de contacte amb l´extrasensorialitat que caldria conèixer i seguir descobrint el perquè som els hereus d´una cultura que pocs recorden i fou la que en som descendents i capacitats per entendre-la en plenitud, una cultura esotèrica de gran coneixement que caldria incorporar-la en el nostre ací i ara.


LA CATALUNYA HERMÈTICA

Ibers, que com ho estaven els Etruscos, els Tracis i altres pobles iniciàtics de l´Europa antiga, eren envoltats per pobles celtes homogenis (aquests, a diferència dels íbers, molt menys refinats, més gregaris i d´una cultura inferior a tot nivell, concentrats únicament en el seu món personal i sense voler saber massa què passava al món i qui el manava).

Catalunya llavors era la terra dels íbers, la cultura que egipcis, grecs i fenicis van voler venir a conèixer-nos, i també s´hi van instalar creant microciutats-consulats en tot moment poblacions amigues i veines dels ibers.

Indret, la Catalunya dels nostres avantpassats, considerat llavors com la Terra de l´Arcadia daurada o del Vellocí d´Or, que la mitologia ens indica que cerquen els argonàutes grecs ací (com el mateix Hércules), puix és la terra del Grial Protohistòric (en la font situada a la cova sota l´actual Castell de Quermançó --Alt Empordà, Girona--), i on la ciutat subterrània de la Dea Pirene és la que dona nom als Pirineus (terra de neu i de puresa, i de volcans de foc i de transmutació com els d´Olot), siguent aquesta la Terra del Dragó Tel.lúric (i no la de Sant Jordi anglès que el mata, i ens imposen la simbologia incorrecte, siguent en realitat el Dragó el nostre símbol principal), i àdhuc ibèricament la nostra cultura és la del "Toro Íber" del rei Gerió que dona origen a la ciutat de Girona (gegant-rei que tenia els sagrats bous, i que per a tothom eren els intocables toros --com a la Índia--; i no la tradició violenta del torero castellà o Tesseu que mata al minotaure, mata a la Catalunya independent).

Afortunadament en aquest sentit, en la recuperació de l´Arrel Catalana Arcana, el 28 de juliol del 2010 el Parlament de Catalunya prohibeix les "corridas" de toros a casa nostra ("la Fiesta"), i ja no es pot matar al brau (per altre banda, símbol ibèric per antonomàsia --com a la Índia i altres cultures de pau i de coneixements--, i que els "celtes" des del segle XV (siguent enverinat el darrer rei català, en Martí l´Humà) l´usen simbòlicament per matar la Tradició Arcana d´adoració al Toro de Gerió que a Catalunya existí), siguent un xic més, abolint-la, nosaltres mateixos, sense imposicions foranies.


LA TERRA DEL DRAGÓ

Catalunya, principalment, coneguda arcanament com la Terra del Dragó (d´energia tel.lúrica molt potent, el lloc de contacte interdimensional), és el veritable punt d´inici i final del "Camí de Santiago" malgrat el que es diu ara, on la tel.lúria de l´indret Empordanés és llur màxima fita, i el català territori sagrat del Grial dels Druides (o Athanor geotel.lúric especial d´Alquimia Natural) és l´epicentre iniciàtic per excel.lència, i on d´arcà, l´actual monestir de Sant Pere de Rodes o llavors coneguda com ciutat mítica de Pirene és en veritat "Santiago de Compostela", i el veritable "Finisterre", és en realitat la Cova de Pirene del Cap de Creus (ara dita pel catolicisme, "Cova de S´Infern", i que als mateixos druides considera pagans); indret singular de la península on surt el Sol d´Orient que fa de porta natural als "Estats Elevats de Consciència" que tot iniciat cerca obtenir en el natural pelegrinatge de la vida....., en un punt singular del seu caminar, en una potent Porta Dimensional que és tot el nostre territori dels Druides Catalans, i hom la cercava (com els mateixos argonautes).

Lloc d´antuvi que fou l´objectiu final de l´Arcà Camí del Peregrí fins el segle IX (i no el caminet de Santiago de Compostela que va envers el territori celta i a Ponent del Sol o la Mort --car no és enterrat allà Santiago sinó Prisciliano---, i per l´Església va ser derivat de l´antic camí prehistòric català d´on venien els indoeuropeus de molt lluny, gent que cercava l´Escola de Misteris ---a Sant Cugat del Vallès va haver la més important escola d´Alquímia de tota Europa d´abans del segle IX); per així "la Santa Inquisició" segrestar els Antics Coneixements).

La perdua d´aquest món màgic d´integració a la Natura, i de l´escriptura sagrada heretada dels déus, tanmateix de l´idioma rúnic o ibèric català, a partir del 218 a.C, té lloc amb la invasió cruenta per mar de les legions imperials de Roma que conqueriren la Terra dels Druides Ibers, colonitzant el país druida i imposant el Dret Romà que encara ens dura, i alhora també transformant l´entorn intensament, tot depredant els boscos i la forma de les muntanyes druides de la Catalunya Ancestral que són plenes de El Secret, i avui seguim encara aquella inèrcia gens respectuosa amb Gea, i caldria rectificar.

Moment aquest, després de 18 segles que el darrer Druida es va tenir que amagar per no ser eliminat del tot, que, en aquest segle XXI, els catalans i Catalunya siguem finalment el que de sempre hauriem tingut que ser, iniciàtics tots, i també en col.lectivitat: una cultura i un País-Nació-Estat que des de la independència (és la màxima autonomia possible), fos solidaria per voluntat pròpia dins d´Europa (i no per imposició o dret de "Nova Planta" borbònic rera perdre la guerra i patir l´expoli en tot nivell des de 1714, i segona colonització), per així poder estar de tú a tú, amb els països "celtes" de l´entorn (menys pacífics i comprensius), i intentar avui amistosament compartir les nostres diferències que fan més ric el planeta entre tots, salvaguardant la nostra interessant identitat perque hom la pugui seguir gaudint.