Creada el 2 de maig de 1982, la secció Cara a Cara del Diari de Sabadell publica una entrevista cada dia, de dimarts a dissabte. Es superen ja els 5 milers, totes d´actualitat tant amb famosos com amb personatges anònims. Des de 1996 totes es poden consultar a internet. Per consultar entrevistes anteriors al juliol del 2010 accediu a l'hemeroteca.

JOAN BARNIOL, DRUIDES CATALANS : «Els arbres em parlen»

Ll’enginyer industrial en telecomunicacions i informàtica, programador de sistemes operatius i actual instal·lador de fonts d’energia geotèrmica, el sabadellenc de Sol i Padrís, Joan Barniol Beumala, 52, acaba de publicar El secreto de la luz.
Subtitulat  «El legado de los druidas íberos y la llamada de nuestros árboles maestros» tracta sobretot dels «xamans catalans» i de com es comunicaven amb els arbres.

Vostè parla amb els arbres?
Sí.
De què?
Una conversa amb un perer molt vell a la nostra masia del Solsonès va durar una hora i vaig omplir moltes pàgines amb tot el que m’anava dictant.
Què li va dir el vell perer?
Com vivia i amb quina exactitud feia les peres. Al final em va preguntar «i tu quin fruit dones?»
Què va respondre vostè?
Primer penses en els fills, la feina… Però jo sabia que ell no em demanava això i li vaig dir que ja el respondria quan ho sabés.
Va trobar la solució?
Sí, però em va costar quasi un any, i no ho puc resumir aquí. S’ha de llegir el meu llibre per entendre-ho.
Què el va decidir a escriure a aquest llibre?
Va ser una sorpresa per mi mateix que mai no havia pensat en escriure un llibre. Als 52 anys vaig passar pel segon naixement energètic del que parlen els maies i això va canviar moltes coses.
Quin és el missatge?
Estem vivint temps especials i estan passant coses especials. Hem de tenir els ulls molt oberts.

No el segueixo.
Hem de tornar-nos a integrar en la natura, no girar-li més l’esquena. Ens han extirpat el cervell dret (el del contacte amb la natura) i només vivim amb l’hemisferi esquerre que és el de la lògica i la raó.
Abans teníem l’hemisferi de la natura?
Abans dels romans. En tota la costa mediterrània de la península ibèrica, hi havia druides que vivien en absolut contacte amb la natura.
Vostè diu druida i jo penso en Panoràmix.
Era molt semblant. Era aquella persona de cada comunitat capaç de contactar amb la terra, el cel, els arbres i els animals.
Comunicar-se com?
Tots tenim encara en el nostre ADN unes antenes que capten els biofotons de tots els éssers vius.
Però com es parla amb un arbre? Per telepatia?
Per comprendre això vostè hauria d’anar a la selva amazònica del Perú com vaig fer jo, i seguir una dieta d’extracte d’arbre controlada per un xaman, que són els druides d’avui.
Doncs explíqui-m’ho
El tercer dia se’m va curar la mà que m’havia ferit a Sabadell en un accident de trànsit. En el punt de la ferida vaig notar un formigueig intensíssim que em va soldar l’os trencat en només una hora i mitja.
Era al·lucinogen l’extracte d’arbre que vostè bevia per tot aliment?
(Riu) Li puc assegurar que no. Quan ho vius, saps què és veritat i què no ho és. Va ser una curació semblant a la narrada al llibre Las voces del desierto. Quan vaig tornar a Sabadell, el metge no ho entenia.
Què més va fer a l’Amazònia?
L’arbre que m’estava curant em va «portar» fins al roure que tenim a la masia del poble i vaig entrar per les fulles, vaig seguir per les branques, vaig baixar pel el tronc i em vaig ficar al terra per les arrels.
Algun missatge?
Un de molt clar: la Natura ens està demanant que recuperem l’antic coneixement dels druides. Allò em va obrir el meu hemisferi esquerre a la natura. La meva part racional per fi  s’ho va creure.
Com són aquells xamans?
Tenen tant contacte amb els éssers vius que quan passen per davant d’ una planta, la planta vibra. I tu veus com vibra al seu pas.
A tot Europa no en queda cap?
Fa un segle encara teníem les trementinàires, unes dones del Pirineu que guarien amb extracte de pi.
Els arbres de Sabadell també parlen?
Els arbres urbans suporten una gran pressió per l´estrès i la contaminació. Els de Sol i Padrís i Sant Oleguer, quan m’hi dirigeixo, es queden ben parats. No s’esperen que algú de la ciutat els hi parli. I ho agraeixen molt.
Tu diràs

FUNDACIÓ ICAROS

Qui vulgui parlar amb els arbres en pot aprendre en els cursos de cap de setmana que organitzen Joan Barniol i la seva dona, la kinesiòloga Elena García, tots els caps de setmana de primavera i estiu a la masia Cal Estret a La Coma i La Pedra (Solsonès).
«Ensenyem a respirar l’arbre que necessites a cada moment: roure, pi, àlber…». Inscripcions a la web www.fundacion-icaros.org.